escàpol -a adj

Definició

1  Que ha aconseguit escapar-se.

Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ser detinguts.

2  Alliberat d’un perill, salvat, indemne.

Sortir escàpol d’un perill.

Etimologia

Probablement de l’italià scapolo, ‘lliure’, derivat de scapolarsi, ‘escapolir-se’, del llatí vulgar excapulare, derivat de capulare, ‘caçar amb llaç’.

Usos

  • Però hi ha, sens dubte, a més de la cabellera, l’element fàcilment caricaturitzable de la seva persona, un altre aspecte magnètic molt més difícil de descriure, que es fa escàpol a les paraules mitjançant les quals intentam copsar la realitat i catalogar-la…

    Carme Riera, Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 16

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esgaripgropellut -uda