agrejar v

Definició

Tirar a agre, ser més o menys agre.

Aquesta llet agreja.

No colliu les prunes, que encara agregen.

«Els homes són com els vins: l’edat fa agrejar els dolents i millorar els bons» (Ciceró).

També podem fer servir el verb agrir (i agrir-se ‘esdevenir agre’), tant en sentit recte (La calor ha agrit la nata) com figurat (Els infortunis van agrir el seu caràcter).

Etimologia

D’agre, del llatí ācer, acris, acre, mateix significat; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus, ‘amarg’, acētum, ‘vinagre’ i acĭdus, ‘àcid’.

Usos

  • Vaig fer veure que especulava amb el color, vaig remenar el cul de la copa, hi vaig ficar el nas i en vaig fer un tast. Vaig posar els ulls en blanc, conscient que tots els gestos que feia tenien un públic atent i ansiós. Jo què sé. Tots els vins bons em semblen bons.
       —Està bé? —impacient, la Júlia.
       —Suposo que sí.
       —Com, que ho suposes? Agreja? Fa gust de suro?
       —No, no… Ja et deia que era millor que ho fessis tu.
       La Júlia va rematar la qüestió amb una caiguda d’ulls. I tots dos homes ens vam disposar a donar-ho per bo.

    Jaume Cabré, L’ombra de l’eunuc (Barcelona: Proa, 1996)
  • Els diumenges de vesprada anava a visitar l’àvia al carrer de les Ànimes. D’ençà del matrimoni de ma mare, s’havia tornat dura d’expressions, quan mirava i quan parlava: «Amor de nora, aigua en cistella». La soledat li havia agrejat el caràcter. Ma mare no pujava mai a veure-la. Feia l’efecte que volia oblidar el carrer de les Ànimes i els morts que hi habitaven. Ella sabia i consentia les visites que jo feia a l’àvia. En ocasions em ficava un bitllet en la butxaca, d’amagat de Bernat.
       —Da-li’l a la iaia. Si te’l rebutja, li’l poses en el tassó de l’escudeller.

    Toni Cucarella, «Carrer de les Ànimes», dins Mai més Nunca máis (Els escriptors contra el silenci) (València: Brosquil, 2002)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el sentit del gust

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “agrejar”

  1. Joan Comasòlivas — Matadepera (Vallès Occidental)

    Hi ha l’expressió “fer tornar el vi agre” per a aquella persona que t’amarga l’existència o que és molt i molt pesada: “deixa’m en pau, m’estàs fent tornar el vi agre!”

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

regustacèrrim -a