I al matí a l’hora de la fresca, a comprar. I cada matí davant de la botiga de l’adroguer hi ha el gos trist i pelut que la seva mestressa fa veure que lliga amb una corda invisible en un pal invisible i ell es queda quiet convençut que la seva mestressa l’ha lligat.

Mercè Rodoreda, «Paràlisi», dins Semblava de seda i altres contes (1978)

Ara ens trobarem amb les conseqüències de 40 anys de franquisme. Les generacions que ens vam criar en temps de l’autonomia ja comencem a tenir anys i ara aniran apareixent, cada vegada més, les que s’han criat sota el franquisme, profundament descatalanitzades. Mentrestant no apareix cap Prat de la Riba ni tan sols cap Macià (que no era res de l’altre món però almenys feia goig); ens hem d’acontentar amb en Tarradellas i gràcies. Ara han omplert totes les parets de Barcelona amb uns grans retrats seus, que diuen: «El nostre President». L’home hi fa una cara d’adroguer satisfet que esgarrifa.

Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 03.04.1977, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)