a tomballons loc adv

Definició

1  Caient i rodolant, anar per terra fent tombs.

Va perdre peu i va baixar tot el pendent a tomballons fins que es va poder agafar en una arrel providencial.

2  De manera irregular.

El seu matrimoni anava a tomballons.

També: de tomballons, a capgirells

Etimologia

Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs‘) amb el sufix , de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.

Usos

  • Va saltar del llit com un coet, ben desvetllada. La nit abans ja havia notat lleus moviments però no en va fer cas; encara portava el gest de dansar pels aires, com quan un mariner arriba a terra, que camina a tomballons. Però ara sí que ho veia: la casa es bellugava, i Wendy va començar a tenir una suor freda, agafada a les barres del llit.

    Olga Xirinacs, Wendy torna a volar (Barcelona: Cruïlla, 1996), pàg. 67
  • No vaig pensar ni a emportar-me la senalla; allí van quedar-se el lluç i la sardina que havia comprat a la plaça. Ell m’empaitava clavant bastonades a tort i a dret. Al replà, atordida, vaig ensopegar amb un càntir i vaig baixar l’escala a tomballons. La patacada final va fer-me perdre el coneixement.

    Jesús Moncada, «Amb segell d’urgència», dins Calaveres atònites (1999)

Tema de la setmana

locucions tretes del recull Dites.cat: locucions, frases fetes i refranys del català, de Víctor Pàmies, que acaba de publicar Barcanova en la col·lecció «El català portàtil». 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a llourede ca l'ample