Definició
*1 (m i f) Persona que fabrica xocolata o en ven.
2 (adj) Dit de la persona a qui agrada la xocolata.
A casa som molt xocolaters.
Etimologia
De ‘xocolata’, del castellà chocolate, i aquest, d’una probable combinació de mots nàhuatls d’ingredients de la xocolata, producte artificial: pótxotl, ‘capoc’, i kakáwatl, ‘aigua de cacau’, potser potxo-kakáwa-atl, ‘beguda de cacau i capoc’, abreujat pels espanyols en cho(ca)cahuatl i alterat per influx del nom d’altres begudes mexicanes, com poçolatl, ‘beguda de blat de moro’, txilatl, ‘beguda de pebrot’, pinolatl ‘beguda de pinole (vainilla i altres espècies)’.
Usos
L’origen de la indústria xocolatera a la Vila Joiosa (Marina Baixa) cal situar-lo a les acaballes del segle XIX, quan es van popularitzar els anomenats xocolaters, que eren artesans que acudien a les festes familiars amb la seua pedra per fer xocolata i elaboraven litres d’aquest producte davant del mateix client. A poc a poc, la demanda del dolç es va anar ampliant pels pobles dels voltants i els xocolaters començaren a fabricar el producte dins de la seua casa o es reunien per a compartir l’espai i els materials.
Alexandre Carbó, «Una dolçor hereva dels maies» (El Temps, 21 de maig del 2002)
Tema de la setmana
Oficis