Definició
1 Pluja menuda i persistent, plovisqueig.
La locució fer (el o la) xim-xim significa ploure finament.
2 Actes ostensius, manifestacions, etc., amb què es pretén donar solemnitat o importància a un fet.
A mi, no m’agrada el xim-xim que certa gent fa.
L’any passat es va celebrar el centenari sense gaire xim-xim.
Etimologia
D’origen onomatopeic i expressiu.
Usos
[16 d’octubre de 1918] No hi puc fer més: veure ploure m’agrada, sobretot veure caure l’aigua menuda, la que sembla caure distretament —el xim-xim que no obliga a la reclusió. Aquesta classe de pluja —que és rara en el país, perquè tot és ací violent, i de bursada— em dóna sovint per caminar per fora vila.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 377El dia de la inauguració del nou establiment sanitari hi havia un xim-xim d’autoritats i de personalitats de tots els estaments, del governador de l’estat de Puebla en avall.
Avel·lí Artís-Gener, Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives (Barcelona: Laia, 1981)
Tema de la setmana
Onomatopeies
Veig que recolliu molt encertadament la locució fer el/la xim-xim en la forma masculina i femenina. De fet, depèn de la contrada. Per ex. a Terrassa sempre s’ha emprat només la forma femenina. Per això, sorprèn que DIEC2 només contempli la forma masculina
Ací no he sentit mai dir “el o la xim-xim”. A la pregunta de si plou sempre hem dit “no, fa xim-xim”, o “un xim-xim” però sempre referint-nos a que pràcticament no cau res, pots anar sense paraigua que quasi no et mullaràs. Podria equivaldre pot ser a un “calabobos”