Així en un ball
bevent xerès
trobí promès
fill d’un burgès
entès, marquès,
decorador,
un gran senyor
mig tarambana
que allà a l’Havana
tenia terra
dins d’una gerra.

Dolors Miquel, Llibre dels homes (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 1998)

És la història d’un senyor que va heretar un celler on es produïa el moscatell més valorat i venut del país. Però, ves per on, a ell no li feia el pes el moscatell. Li semblava provincià i mai no en prenia. Ell preferia el xerès que trobava que sí que era un vi cosmopolita. I quan va rebre l’herència, i sense saber-ne gens, de vins, va decidir que reconvertiria el celler i que en lloc de moscatell faria xerès. Però, com que els ceps eren de moscatell, el clima era el de Catalunya i el personal estava avesat a produir moscatell, el producte que en sortia era un híbrid estrany que cada cop s’assemblava menys al moscatell però que tampoc no era comparable al xerès de Jerez.

Joan Oliver, «Moscatell i xerès» (Avui, 10 de setembre del 2006)