Sovint, a la boca del carrer Montesquieu, hi havia arrambat un 4 cavalls verd. Recordavi la meua primera votura, les excursions a Surcouf i Jean-Bart.

Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 82

La germana de Mn. Casaponce mos crida a sopar. Hi anam, i, sopats, mos aficam a les nou dins la votura (la diligència) i ¡cap a Prats de Molló manca gent! Sempre pujant i pujant, fent revolts i més revolts per dins aquelles muntanyes cap a ponent, deixant a l’esquerra Sant Llorenç de Cerdans i Costoja. A la una som a Prats. No veim una ànima enlloc; totes les portes i finestres, ben tancades.

Antoni M. Alcover, Dietari de l’excursió filològica 1906