Definició
Corbar una cosa flexible.
El vent vinclava les canyes del torrent.
També s’usa en sentit figurat:
Res no podrà vinclar la seva voluntat.
Vinclar-se davant els poderosos.
Etimologia
Del llatí vinculare, ‘lligar’, derivat de vinculum, ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’.
Usos
Ara l’amor me diu que és primavera
just quan la neu me fa vinclar les branques.
Podrà aquest sol tornar les penes aigua?
I què en farem, llavors, de tanta llàgrima?Ara la sang me diu que no té espera
Guillem d’Efak, Erosfera (1982)
just quan el cor gemega en impulsar-la.
Quin oli hi ha que li unti les frontisses?
Sense gemecs, i què en farem de l’ànima?Pausadament conhortats
Guillem d’Efak, «La mort del poeta», dins El poeta i la mina (1966)
migpartint l’horabaixa,
retornen els somnis del poeta
i li fan vinclar les branques
tan suaument com la posta de sol
ho fa amb un arbre.
Tema de la setmana
Mots trets de poemes per celebrar la primavera. Si la salut l’hagués acompanyat, avui Guillem d’Efak hauria fet 91 anys. El mot d’avui és un suggeriment de Pedro Calafat, de Palma.
Doncs jo (i a casa) sempre he dit “blincar”… No sé ara si és una forma gaire estesa…
A Elna diem blingar.
Sóc de Figaró (Vallès Oriental), i a casa meva quan volem advertir que quelcom flexible es pot corbar, sempre n’hem dit “blincar” i no “vinclar”. Primer he pensat que no fos una dislèxia, i hàgim canviat la “l” de lloc, però parlant amb la meva dona, que és de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), em comenta que a casa seva també sempre n’han dit “blincar”.
Tots dos som de pobles que voregen el Montseny, i em preguntava, si en d’altres indrets també s’utilitza la paraula “blincar” en comptes de “vinclar”, tot i que no sigui una paraula acceptada per l’IEC.
Tant blincar com blingar apareixen al DCVB i remeten a vinclar. Blincar apareix al Diccionari pràctic i complementari (https://www.dicpc.cat/volum-1/b), que diu:
Transposició de la paraula “vinclar”, molt generalitzada a Girona. Ex: Els gimnastes aprenen a blincar el cos. Les barnilles del paraigua nou ja es comencen a blincar.
I blingar apareix al Diccionari del rossellonès de Pere Verdaguer:
Vinclar. També pronominal: «Sembles ara una pelleringa / que d’un aire enfadat i llastimós se blinga» (A. Saisset); «L’estiu blingarà el branc» (S. Gay); «Blingant i reblingant l’esquena» (J.P. Cerdà). Occità: blincar.