Per a Jaume Subirana en tot plegat hi batega una evolució ordenada, una certa coherència: «Quan vius al centre necessites anar cap a la perifèria per veure-hi», em comenta, i aquesta curiositat el guia a l’hora de fer passes en una evolució digital, lectora i creativa que cerca la relació entre creació i divulgació.

Marià Marín, «De Vivaldi al bloc i tornada» (El Punt Avui Cultura, 13 de desembre del 2013)

   —Ah! No puc pas plànyer-me. La bonesa d’Al·là envers mi i envers tots els meus fills és molt gran. Tots ells estan bons i treballen. Però, però…
   —Què? Però?
   —És que tinc una de les filles de temps bon xic malalta dels ulls.
   —Que potser no hi veu gaire?
   —Sí, això prou; ara, que els té sempre mig closos i, segons ella es queixa, li causen a estones forts dolors.

Dels diaris de Bonaventura Ubach, citat per Romuald M. Díaz i Carbonell a Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), pàg. 151