envistar v

Definició

Entrevistar-se un noi amb la seva promesa, o una noia amb el seu promès; festejar (Rosselló, Conflent).

Una noia diu a la seva amiga que no ha pogut veure el seu galant: «No has envistat?» Un jove diu al seu amic que surt a passeig mentre ell és malalt i no pot sortir: «Envistaràs per jo!» (Vocabulari rossellonès, de Carles Grando).

Usos

  • Me vos cal contar lo que som vingut a fer a la vila: som vingut per me casar, o, per parlar més just, per envistar.

    Albert Saisset, Vinyes i dones (Perpinyà, 1898)
  • Així, doncs, Nasdeviro s’encamina alegrement al pas tranquil·let de la mula. I, tan mudat, on pot encaminar-se? Senzillament, a envistar, per bé que, a la seva edat —s’apropa als vuitanta—, desades són les amoretes; però és possible que hi hagi amors eterns.

    Edmond Brazès, «Nasdeviro», dins Històries de veïnat (1965), aplegat en Obres completes (Perpinyà: Trabucaire, 2003), pàg. 99

Tema de la setmana

Mots i autors nord-catalans

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

repotegarperdre el calestró