Recordo una tarda de primavera molt ventosa, l’any 2077 o 2078, als afores de Yinchuan, en un parc on anàvem amb la Zhen a menjar uns fideus boníssims. Els compràvem a la parada que hi havia a la vora de la caseta dels jardiners, i després sèiem prop dels gronxadors dels nens. Aquella tarda no n’hi havia cap. Vam marxar aviat perquè a causa de la ventada queien branques dels arbres.

Ferran Sáez Mateu, L’altra hipòtesi (Lleida: Eclecta, 2025), pàg. 154

Vindran les flors, pensava, i els dies blaus amb llargs crepuscles rosa, les onades tèbies de sol i els vestits clars; passaran trens curulls de gent amb els ulls brillants de la il·lusió de les grans vacances. Vindrà tot allò que duu el bon temps i que la tardor s’emporta amb una ventada forta i tres ruixats violents.

Mercè Rodoreda, «Felicitat», dins Vint-i-dos contes (1958)