Definició
Recipient de metall, obra, vidre, fusta o un altre material, de forma variada i profunditat considerable, destinat a contindre determinades substàncies, generalment líquids, com ara una botella, un pitxer, un bol, una gerra, un gerro, etc.
Porta un veixell i anirem abocant el suc de taronja.
«La pronúncia ‘veixell’, amb v labiodental i e, que correspon a la grafia usada ací, encara és viva en la zona nord del valencià meridional» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).
També: vaixell
Etimologia
Del llatí vascellum, diminutiu de vas, -is, ‘vas, recipient’. Vaixell en el sentit de ‘nau’ té aquest mateix origen etimològic, com també vaixella.
Usos
I el fill tornava: «Pare, tinc set!» I el pare a la seua marxa, com si no el sentira. Quan va arribar l’hora de pegar un mos, l’home va anar fins a una basseta, va arreplegar un poc d’aigua en un veixell de fang i li’l va dur al fill. El xaval va mirar aquella aigua i se’n va queixar: «Pare, no voldrà que bega d’esta aigua tèrbola?».
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)«Però on va aquesta pobra dama, ara que no queda oli?», es deia Dalmau tot intrigat. I amb gran sorpresa, va veure que s’acostava al safareig, setrill en mà, que treia un drapet blanc i que començava, tota abocada, a refregar-lo pel sòl de la bassa i a escórrer-lo gota a gota dins el setrill. Així tardà qui sap quant, però a la fi posà quatre dits d’oli en el veixell.
Enric Valor, «L’amor de les tres taronges», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
Tema de la setmana
Recipients