Hi hagué la natural alarma, pensant que no fos un fatxa o un anarquista i que darrere seu podrien venir-ne d’altres a atacar-nos per sorpresa; Déu volgué que l’alferes de guàrdia tingués prou serenitat per impedir que els seus homes disparessin els màusers. Era en Cruells amb el seu telescopi. Tenia els ulls clucs, estava profundament adormit, i adormit i ullcluc caminava amb la seva ullera de llarga vista fent el gest d’apuntar-la. Després, per ell, hem sabut que ja havia tingut anteriorment altres atacs de somnambulisme, però fa anys.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 33

S’obren davant meu
en el moment de l’amor
les ànimes dels amants i els sotmeto.

Miro, com un escultor
fa amb la seva obra,
llurs rostres ullclucs,
espesseïts
de tanta felicitat,
turmentats per l’èxtasi.
Llegeixo com un àngel
els pensaments dins els cranis,
sento a la mà
el batec dels cors humans,
escolto els mots
que es diuen les persones
en els moments més sincers de la vida.

Anna Świrszczyńska, «Una dona conversa amb la seva cuixa», dins El llapis amb què escric, tria, traducció, estudi i notes de Josep-A. Ysern (La Pobla Llarga: Edicions 96, 2019)