—El primer que has de fer és llegir-te L’estructura social al País Valencià. És un llibret de vuit-centes pàgines editat per la Diputació Provincial de València.
   —No tinc temps. Fes-me un resum.
   S’empassà la copa de vi, bellugà el cap simulant un gest de paciència i encengué un cigarret.
   —La burgesia valenciana —digué— s’assembla a la madrilenya en l’idioma que parlen i a la catalana en la devoció pels sants.
   —I per arribar a eixa conclusió han hagut de publicar un llibre de vuit-centes pàgines? És indignant.
   —Em trau de polleguera que sigues tan simplista, Barrera.
   —Tampoc tu no has sigut massa complexa, que digam.

Ferran Torrent, Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 47