treure faves d’olla

Definició

Experimentar una gran millora, revifar-se, refer-se, d’una malaltia, d’una mala situació, d’un estat precari, etc.

Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d’olla i torna a ser el de sempre.

En valencià se sol dir traure favetes de l’olla: «Es diu del xiquet que comença a caminar, del malalt que millora de la seua malaltia, del jove que guanya els primers diners, del professional que aconseguix els primers èxits en la seua professió, etc. El xiquet de Vicent ja es guanya dinerets. Tan preocupat que estava son pare i, mira, ja trau favetes de l’olla» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015).

Quin és l’origen d’aquesta parèmia?

Vegeu-ne la informació que en recull Víctor Pàmies a Etimologies paremiològiques: http://etimologies.dites.cat/2008/08/treure-faves-dolla.html

Usos

  • Si es primer dia la Princesa havia perdudes ses rialles i s’era posada trista i trista, més les va perdre es segon, i més trista se posà […]
       Es metges lo que deien, que sa causa de tot aquell caberboni era sa tristor que la se menjava, i que si la podien fer riure, tiraria es mal a sa paret i aviat treuria faves d’olla.
       El Rei, apurat de tot, fa aquestes dictes:
       —Sia el que sia que faça riure sa meua filla, si és homo i fadrí, se casarà amb ella; si és dona o casat, tendrà pa per tota la vida.

    Antoni M. Alcover, «La princesa bella», dins Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi des Racó
  • Una altra germana del pare, la Veva, la gran de les dues, s’havia casat a Ribes de Freser amb un tipus impresentable: un ull sortit i un parlar farfallós, sense ofici ni benefici. A l’exili va quedar-ne vídua i encara va treure faves d’olla, tota independent. Sempre havia manat a la vida familiar, a can Fidel, casa dels avis. També tenia dues filles. Tots plegats, els meus parents, mai no havien estat tan bé com en aquell exili, que havia esdevingut una promoció increïble, sense perdre la condició d’antics refugiats benestants entre la pagesia normanda de la rodalia.

    Joan Triadú, Memòries d’un segle d’or (Barcelona: Proa, 2008) Faves comptades

Tema de la setmana

Faves comptades

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no pintar favaDéu dona faves a qui no té queixals