Definició
1 Acció de posar el peu o la cama entre les cames d’algú altre amb la intenció de fer-lo caure.
2 (fig.) Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar.
Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta.
Etimologia
De trava, del llatí trabs, -bis, ‘biga; pal, post’, on solien travar-se els animals i els carruatges, que donà el català antic i occità trau amb possible variant trave, com en aragonès i portuguès, modificat en trava.
Usos
UN EUNUC: Senyor, la reina diu que no vol venir.
Primera història d’Esther (1948)
REI: Com, com, com? A vegades sordejo.
VASTHI: Car Assuerus, brau marit,
assabenta’t pel meu crit
que refuso d’assistir
al banquet magne del vi.
REI: Ho motiva la salut
o ja em tractes de llanut?
Se’t sorolla una denteta,
em prepares la traveta
o sospites que les noies
del servei t’afanen joies?
Tema de la setmana
Ahir va ser el Dia Mundial de la Poesia i dissabte és el Dia Mundial del Teatre. Amb tants dies mundials sempre hi ha una cosa o altra a celebrar. Dubtant si dedicar una setmana a la poesia o al teatre, farem totes dues coses: veurem mots extrets de la Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, que és teatre, poesia, titelles i moltes altres coses. A més a més, al febrer va fer 25 anys de la mort d’Espriu.