Diem que no hi ha intel·lectuals perquè el cor de les rialles fa, avui, tanta fressa que ens resulta difícil sentir-los. Només escoltem els intel·lectuals que han triomfat i, sobretot, escoltem els intel·lectuals que duen nom estranger. I encara. No se’ns escapen les paraules de Havel i, de lluny estant, assentim algunes de les veritats que diu Günter Grass. Però ells han hagut de suportar, i encara suporten, el cor de figures grotesques al seu voltant. El que passa és que són tossuts, i segueixen veient que el rei va nu. I ho continuen dient.

Montserrat Roig, «Els intel·lectuals i la malaltia infantil de la riquesa», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 122