I va ser allí que, un dia, en Dídac va sacsejar una Alba endormiscada per la calor de primeres hores de la tarda i, gairebé mut d’emoció, li assenyalà una tossa estranya a l’horitzó, on de bon matí no hi era.
   Van correr al jeep, on tenien els prismàtics i, després d’haver mirat, tots dos van coincidir que semblava una nau. Per si ho fos, van improvisar de seguida tot de senyals amb peces de roba tretes dels apartaments i, amb fustes i mobles, van fer una gran foguera a la platja, la van cobrir amb mantes per consell d’en Dídac i obtingueren així, durant una estona, una gran columna de fum que els del vaixell havien de veure per força.

Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (Barcelona: Edicions 62, 1974)