Definició
En els jocs de conillets, acuit i altres jocs de moviment, arribar al lloc d’on parteix el qui encalça i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats; per extensió, tornar al lloc o punt de partida.
Després de viatjar durant tres mesos van estar molt contents de tocar mare; ja enyoraven la família.
Usos
Tornar a Josep Pla és com tocar mare. Pla és càlid com una pàtria, que diria Vicent Martí. És un refugi, després de la navegació, àrdua o anodina, per altres literatures: és un port segur, que mai ens defrauda, que sempre ens acull.
Martí Domínguez, «Pla i els primers bolets» (El Temps, 14 d’octubre del 2003)Quan ficava la mà en la molla de l’aigua
Vicent Andrés Estellés, «Els bons principis», dins L’inventari clement de Gandia (1966)
i tocava l’argila esvarosa del fons,
sentia allò que es deu sentir en tocar mare,
el lloc d’on s’ha nascut.
Tema de la setmana
Frases fetes amb ‘tocar’
Nosaltres sempre n’hem dit casa.
A Mallorca “tocar mare” és habitual. Ho diu la meva dona, que és del Coll d’En Rabassa (un barri de Ciutat, avui). A Cadaqués dèiem “tocar mare”, sí. I també, poc sé per què, “tocar poma” o “tocar pom”. Però en tinc un record difús.
Vegeu també https://visca.com/apac/idioms/urls/1386.html