tiara f

Definició

Capell pontifici de cerimònia de forma oval, cenyit per tres corones sobreposades i acabat amb una creu sobre una bola, que usava el papa com a insígnia de la seva autoritat.

Les tres corones de la tiara papal simbolitzen el triple poder del papa: pare dels reis, rector del món, vicari de Crist.

L’ús de la tiara papal va ser abandonat a partir del pontificat de Pau VI (1963-1978).

Etimologia

Del llatí tiara, i aquest, del grec tiára [τιάρα], mateix significat. Originàriament designava un barret alt, semblant a la barretina, que usaven els antics perses i altres pobles asiàtics.

Usos

  • També era una bona idea, però meua, començar a regnar entre descàrregues d’artilleria i trompetes i pifres militars, això ho vaig posar jo mateix en el programa, perquè els reis són coronats amb una sola corona i la tiara del papa en porta tres, la més alta de les quals representa el regne espiritual, però no serà res en aquest regne terrenal, ni senyor de la seua pròpia casa, si el poble i els barons no tenen ben present que el perfum dels nuvolets d’encens pot canviar-se en olor aspra de pólvora…

    Joan F. Mira, Borja Papa (Barcelona: Proa, 2018 [1996])
  • El mal de ser papa és que, a qui li toca la tiara, està obligat a carregar amb la incompatibilitat profunda de les tres corones que porta al cap: la de la terra, la de l’Església i la del cel; i per carregar amb això, cal molta finor romana.

    Joan F. Mira, «El mal de ser papa» (El Temps, 2 de novembre del 1998)

Tema de la setmana

Avui Joan F. Mira fa 80 anys i ho celebrem amb mots i passatges trets de la seva obra: per molts anys!

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “tiara”

  1. RodaMots

    «Tinc costum de contar, quan em pregunten com escrivia la meua novel·la o no-novel·la Borja Papa, que cada matí em revestia de capa magna o dels hàbits pontificals corresponents, em cobria el cap amb tiara, mitra o solideu, em despertava a la Roma renaixentista, i em posava a escriure assegurant-me abans no que el papa Alexandre Borja era jo, sinó que jo era el papa Alexandre Borja.»
    Joan F. Mira, «De la identitat de l’escriptor» (1999)
    http://www.joanfmira.info/general/cercador2.php?arxiu=./mira_id.html

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

estuporcleptocràcia