Definició
1 Gran quantitat de terra dipositada en un lloc o alçada pel vent; terra bona que es va a cercar al bosc i s’escampa en un terreny per femar-lo.
2 En sentit figurat, conjunt de gent poc important.
Al galliner del teatre sempre hi ha la terregada.
Etimologia
Usos
En definitiva, la universitat era un reflex exacte de la societat del país, no era un organisme de selecció. Hi havia una terregada professoral, corresponent a la terregada general del país —amb l’advertència que la terregada professoral era pitjor que la del país, perquè era pedantesca i reticent sense existir cap raó que ho justifiqués. Hi havia una mediocritat professoral que corresponia a la mediocritat del país. I finalment existia una petita minoria de professors conscients i responsables del seu ofici, que corresponia a la petita minoria —a la irrisòria minoria que sembla tenir per missió donar el que sap al país.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 577Mai no se m’havia acudit que amb poemes hagués de fer país, o poesia social, com un encàrrec, com un mandat. Jo escrivia des de dintre. De manera que vaig fer meu un poema de Verdaguer que diu:
De la terra n’he vist poc
com més ne veig, menys m’agrada,
tot hi és ombra i vanitat,
pols i cendra i terregada.
L’aigua dolça que jo vull
enlloc del món l’he trobada,
pertot allà on ne cerquí
he trobat la mar salada.La paraula terregada és espaterrant i el poema, d’una precisió i d’una manca de retòrica esborronadora.
Josefa Contijoch, Sense alè (Barcelona: Edicions de 1984, 2012), pàg. 47
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta (especificant totes tres coses) a mots@rodamots.cat (o bé mitjançant aquest formulari) guanya un exemplar de les 101 dites il·lustrades per a tothom, de Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies. En sortejarem dos més entre els altres encertants. Vegeu aquí les bases completes de participació.
On visc jo, St. Feliu de Guíxols, també donàvem el nom de terregada a les cendres ja apagades del fogó de cuina (quan abans encara no hi havia les cuines que ara coneixem), o de qualsevol altre utensili, com estufes o brasers.
També en dèiem terregada del carbó menut que empràvem per al braser o altres estris.
Al carbó menut que s’emprava per al braser, a València li dèiem molinada.
Em pregunto d’on ve la denominació de la botifarra terregada. Suposo que és pel fet que l’elaboren aprofitant el rebuig i, per tant, s’usa aquest mot en sentit figurat.
O en sabeu un altre motiu?
Aquí en diuen això…
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/15/la-terregada-un-plat-terrassenc/
“Sembla que el nom se li va posar per la semblança de color amb la terregada de carbó, molt utilitzada per encendre els brasers de les cases en aquells anys.”