Definició
1 Estrèpit que fa una cosa grossa en caure a terra.
El piano va caure del tercer pis fent un bon terrabastall.
2 Daltabaix.
Aquest terrabastall acabarà d’enfonsar l’empresa.
Etimologia
Possible alteració de tabustoll, tabustar, amb la variant tarabustar, per influx de mots de sentit semblant, com terratrèmol o l’occità antic batestal, ‘tumult’.
Usos
Vaig allargar un braç i vaig trobar una aresta de pedra. En el mateix moment es va sentir un gran terrabastall com si vora meu caigués una muntanya de vidre. Lluny es veia una mica de claror i aquella claror em va estirar endavant. Sempre semblava que hi era a tocar i mai no hi arribava. Volia cridar i no podia, volia córrer i no podia.
Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra… (Barcelona: Club Editor, 1986)No havíem encetat encara el segon plat —per culpa de la capseta ens havíem quedat sense el primer—, quan a la cuina va sentir-se un gran terrabastall de cassoles, pots, plats i gots.
Maridès Soler, Tres contes (1986)
Tema de la setmana
sorolls i fresses