tenora f

Definició

Instrument de vent, de fusta, propi de les cobles de sardana, anàleg a l’oboè però de notes més greus.

La tenora actual és feta amb fusta de ginjoler i és afinada en si bemoll.

tenora

Etimologia

De tenor, del llatí tenor, -oris, ‘curs ininterromput; contingut d’un text; accent, to de la veu’, derivat de tenere, ‘tenir’. Segons la Gran enciclopèdia catalana, «El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor, que en seria el nom propi».

Usos

  • La primera tenora va ser presentada el vint-i-tres de desembre de 1849 a la Universitat de Perpinyà. El prototipus era la culminació del treball d’una nissaga d’artesans que s’havien barallat més d’un segle per millorar les velles xeremies de plaça del Rosselló. L’hereu, Andreu Toron, somniava integrar el nou model a les severes bandes militars de mostatxo i casaca. Imaginava un oboè colossal per desfilar a camp obert, un so poderós que, arribat el cas, en plena batalla, no l’ofegaria ni una descàrrega de canonades —«un oboè amb un parell de pebrots», abreujaria molts anys després el compositor brasiler Villalobos.

    Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 136
  • Era un pop tan sardanista
    que organitzava ballades
    sota les aigües calmades,
    amb una gràcia d’artista.
    I de forma encisadora
    amb les potes, ell tot sol,
    feia sonar la tenora,
    tamborí i flabiol.
    I amb les potes aixecades
    si es tractava de saltar,
    o les vuit ben abaixades
    quan tornava a començar
    engrescava les sardines,
    els llobarros, els taurons,
    les anguiles, els seitons,
    les estrelles i petxines
    a les ballades marines
    que organitzava en el fons.
    I tots aquells animals
    que vivien a la vora
    paraven i feien salts
    al seu crit de: «Dos, tres, fora!»
    I dansaven i suaven
    fins que quedaven ben xops,
    feliços perquè saltaven
    al compàs de tots són pops.

    Enric Larreula, «El pop», dins Bestiesari (1995)

Tema de la setmana

Mots sardanístics

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “tenora”

  1. Josep Taronger i Assensi — Llíria, Camp de Túria, València

    Ho feu molt i molt bé, és un gran i bonic treball el que feu i jo personalment volia comentar-vos-ho.
    No tot han de ser exigències i renecs, gràcies per la vostra llavor.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

coblasardana revessa