Definició
1 Relatiu o pertanyent a l’orde del Temple o als seus membres.
2 Membre de l’orde religiós i militar del Temple establert a Jerusalem al segle XII per a la protecció dels pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants.
Etimologia
Derivat de temple, referit al de Jerusalem, que apareix en el nom de l’orde: equites militiae templi Salomonis, ‘cavallers de la milícia del temple de Salomó’.
Usos
Els templers van ser el més important dels ordes medievals de caire religiós que van sorgir a l’edat mitjana, quasi sempre amb l’objectiu de protegir el cristianisme davant els sarraïns. La mostra s’inicia amb la fundació de l’orde a Jerusalem l’any 1115, amb seu al solar de l’antic temple de Salomó, d’aquí el nom de templers. La seva tasca era protegir els pelegrins que volien arribar a Terra Santa, un treball que els va ser recompensat a bastament per papes i reis amb nombroses possessions arreu d’Europa.
«Els soldats de Crist» (Què fem? [La Vanguardia] 14-20 de març del 2003)
Tema de la setmana
termes relacionats amb la religió