Quants anys portem amb el conte —concretament el del llop que no acaba de venir mai— de l’apagada analògica? Quantes vegades ha estat retardat, ajornat i endarrerit l’adveniment de la portentosa tecnologia digital, aquesta que ens rega a doll i per tants canals diferents amb totes les variants de la teleporqueria? Quants diners han invertit les administracions en campanyes per fer córrer els ciutadans a adaptar-se a la TDT? De quantes maneres diferents ens han fet arribar el missatge que ells ja ens han avisat i que, si nosaltres no ens espavilem, serà ben bé que som rucs?

Lluís Montserrat, «Residuals» (Avui, 4 d’abril del 2010)

Que et diguin que el primer llibre de Lo Somni tracta de la «mort divina», o que Anselm Turmeda era un escriptor que se’n va anar cap a Turmeda, que dins el Llibre dels bons amonestaments hi ha el fragment conegut per la «logia dels diners»; que Ramon Llull va escriure una obra més aviat escassa o que entre els seus llibres hi figuri el «d’amic e amac» o el «d’amic e amant», i per no parlar de la crònica rosa farcida d’infidelitats dignes del pitjor telefem en què es converteix «l’amor cortès» o la poesia d’Ausiàs March.

Rafel Crespí, «Lapsus i lapsus» (Diari de Balears, 28 de febrer del 2004)