Definició
Qui comença o prova activitats o coses diverses a la lleugera, sense convicció; qui s’agrada de tafanejar o tastar coses diferents (viandes, estils musicals, companyia, etc.) sense decantar-se per cap.
Un bon tastaolletes es caracteritza per la curiositat permanent, la inconstància, la variabilitat, la indecisió…
Quants oficis no ha tingut, en Lluc?, és un tastaolletes.
De jove era una tastaolletes recalcitrant: va començar (i abandonar) tres carreres abans de decantar-se per la història i especialitzar-se en l’imperi otomà.
Etimologia
De tastar (vegeu aquest i mot) i olletes, diminutiu d’olla, del llatí olla, mateix significat, del llatí antic aula/aulla, ‘pati; atri; olla’, d’on ve també el mot aula.
Usos
Malgrat el nostre entusiasme i la nostra adoració per la natural, per la primària puresa, ens agrada aquesta impuresa artificial de la nostra ciutat i de les nostres revistes literàries, ens agrada tot; en el fons som uns tastaolletes, per alguna cosa som fills de les Rambles i no som fills de les cavernes.
Josep M. de Sagarra, «Meditació d’octubre» (La Publicitat, 5 d’octubre del 1924), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 354Un cop vaig ser a Barcelona, va anar venint, a conseqüència del meu temperament de tastaolletes, tota la resta: les cançons, els muntatges de poesia… Jo el que volia era ser intèrpret. Intèrpret del que fos: teatre, cançó, cinema, poesia…
Ovidi Montllor a L’Ovidi, de Núria Cadenes (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 59
Tema de la setmana
Mots compostos