tastaolletes m i f

Definició

Qui comença o prova activitats o coses diverses a la lleugera, sense convicció; qui s’agrada de tafanejar o tastar coses diferents (viandes, estils musicals, companyia, etc.) sense decantar-se per cap.

Un bon tastaolletes es caracteritza per la curiositat permanent, la inconstància, la variabilitat, la indecisió…

Quants oficis no ha tingut, en Lluc?, és un tastaolletes.

De jove era una tastaolletes recalcitrant: va començar (i abandonar) tres carreres abans de decantar-se per la història i especialitzar-se en l’imperi otomà.

Etimologia

De tastar (vegeu aquest i mot) i olletes, diminutiu d’olla, del llatí olla, mateix significat, del llatí antic aula/aulla, ‘pati; atri; olla’, d’on ve també el mot aula.

Usos

  • Malgrat el nostre entusiasme i la nostra adoració per la natural, per la primària puresa, ens agrada aquesta impuresa artificial de la nostra ciutat i de les nostres revistes literàries, ens agrada tot; en el fons som uns tastaolletes, per alguna cosa som fills de les Rambles i no som fills de les cavernes.

    Josep M. de Sagarra, «Meditació d’octubre» (La Publicitat, 5 d’octubre del 1924), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 354
  • Un cop vaig ser a Barcelona, va anar venint, a conseqüència del meu temperament de tastaolletes, tota la resta: les cançons, els muntatges de poesia… Jo el que volia era ser intèrpret. Intèrpret del que fos: teatre, cançó, cinema, poesia…

    Ovidi Montllor a L’Ovidi, de Núria Cadenes (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 59

Tema de la setmana

Mots compostos

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escalfacadiresventafocs