Definició
Sobre, damunt, dalt (rossellonès).
Amb braç ferm va mallant sus l’enclusa.
També: sus de
Seguit d’un article, també pot fer sul, su la, suls, su les: Mentre dormia, una poma li va caure sul cap. Posa l’ampolla su la taula. El mestre d’escola li va tustar suls dits. Treu mal a se tenir su les cames.
Etimologia
Del llatí vulgar susum, reducció del llatí sursum, ‘cap amunt’. En català antic es troba a cada pas en el sentit d’adverbi de lloc ‘a dalt’. «Avui dia sus com a mot independent és una paraula del passat, car fins i tot en qualitat de preposició només ha sobreviscut en el dialecte rossellonès i amb algunes romanalles en el català insular» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII). Alguns derivats d’aquest mot són suara, susdit, dessús i la frase feta donar el sus en mallorquí.
Usos
Crec a la llum del dia, a l’amor de ma mare,
Joan Amada, «Crec (credo vell i sempre nou)», cantada per Jordi Barre al disc El xiprer verd (1979)
a la cançó del rabadà sus del serrat,
a l’humil pa de segle en el pobre taulat,
al clavell de pastor i les fonts d’aigua clara.Amb amor i senzillesa,
«La mare de Déu» (popular), cantada per Jordi Barre al disc Nadal (1992)
per quan ell sigui més grandet,
clic, cloc, clic, clac,
fa l’eina sus la fusta,
clic, clac, clic, clac,
sus la fusta de l’esclop.
Veient dins del bressol l’infant,
tot tremolant com una estrella,
el burro i el bou alenejant,
li fan calor amb llestesa.
Tema de la setmana
Centenari de Jordi Barre amb mots rossellonesos
També podem notar que sus, sota, dalt, baix, dins, fora, sobre i amunt es combinen amb la preposició de i formen: dessús, dessota, dedalt, debaix, dedins, defora, dessobre i damunt.
Per oposició a jus…
https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=jus
d’on jussà
A l’Aran també hi ha diversos topònims al respecte, com Arres de Sus (per contraposició a Arres de Jus – de “sota” o de “baix”.
Imagino que el Pallars Jussà també rep el nom del fet que és el “de baix”, respecte del Pallars Sobirà.