Definició
Que dissimula amb ironia la seva mala intenció, la seva hostilitat, etc.
M’enutgen les seves respostes sornegueres.
Etimologia
De sorna, ‘ironia malèvola, burleta’, de l’occità sorn, ‘fosc, malenconiós’, d’origen incert, potser alteració del llatí surdus, ‘sord’, o bé probablement d’una base preromana, indoeuropea, storno-, sturn- ‘dur, lúgubre; tenebrós; sord’.
Usos
—Vinga, doni’m l’adreça.
Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971), pàg. 67
Dubtava. L’Enric Vidal s’aixecà.
—Si vostè no me la dona, la trobaré de totes maneres.
—La fàbrica és a l’Hospitalet. Li ho apuntaré. —Es tragué l’agenda i un bolígraf platejat, escriví alguna cosa, arrencà el full i l’hi lliurà. L’Enric Vidal somreia, sorneguer. Escurà el cul de got, apagà la llosca en un cendrer de vidre tallat i es dirigí a la sortida. Des del llindar de la porta, digué:
—Gràcies, Martí… per l’adreça i pel whisky.—Com has de semblar europeu, amb aquesta cara d’indi que tens?
Elisabet Pedrosa, El meu amor sikh (Barcelona: Ara Llibres, 2012)
—Vols dir? Hi ha gent aquí que m’ha preguntat si sóc marroquí, o quan he parlat català, m’han demanat si sóc d’aquí.
—Sí, sobretot d’aquí! —exclamo, sorneguera.
—Doncs tu tampoc no tens gaire cara de ser europea.
—I tu què saps com som les dones d’aquí? —replico, amb manifesta fanfarroneria.
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta (especificant totes tres coses) a mots@rodamots.cat (o bé mitjançant aquest formulari) guanya un exemplar de les 101 dites il·lustrades per a tothom, de Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies (Cossetània, 2022). En sortejarem dos més entre els altres encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.