El Ramon està encara un xic sonós, i amb els punys closos es frega els ulls mentre li serveixen el cafè amb llet.
   —Quan m’has despertat —explica— somiava. Estava assegut en un cafè de la plaça de l’Òpera, a París. De sobte m’he adonat que a la taula de darrere meu hi havia una amiga de Barcelona.

Vicenç Riera Llorca, Tots tres surten per l’Ozama (1946)

Al vestíbul toparen tot seguit amb l’hostaler, que devia fer la ronda; en passar es mirà K. amb uns ulls petits, escrutadors o sonosos, i digué:
   —El senyor agrimensor només pot entrar al bar.
   —És clar —digué l’Olga per K.—, m’acompanya i prou.

Franz Kafka, El castell (Barcelona: Club Editor, 2019), traducció de Joan Ferrarons