socarrimar v

Definició

Cremar lleugerament la part exterior o les puntes d’una cosa.

Se m’ha socarrimat la carn, però es pot menjar.

Per extensió, cremar.

Etimologia

De socarrar, ‘cremar exteriorment’, del basc antic i dialectal sukar(ra), ‘flama; incendi; febre’, compost de su, ‘foc’, i karr(a), ‘flama’.

Usos

  • Potser, si el senyor batlle ho permet, hi haurà fogueres pels carrers i veurem com se socarrimen els mobles de la tieta que fa anys que els cucs se la mengen al Cementiri Nou. Veurem coets, serpentines, confeti, espanta-sogres i petards que llampegaran com espurnes a les cames de les dones porugues.

    Montserrat Roig, «La revetlla» (1979), dins Diari d’uns anys (1975-1981) (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 178
  • Les fogueres no ens exciten tant la libido, com diria un antropòleg estranger que encara busca éssers feliços a les terres del sud, sinó que, a les fogueres, hi llencem de naufragis, espurnes d’un passat que ens ha decebut, records d’amors que ens semblen rancis. Les fogueres serveixen per netejar-nos de malsons i de ressentiments. Llencem a les fogueres els mobles com si fossin històries inútils, de la mateixa manera que voldríem ben socarrimades totes les cartes d’amor que arribaren al seu destí amb la data equivocada.

    Montserrat Roig, «La nit de Sant Joan» (Avui, 22 de juny del 1991), reproduït a Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 341

Tema de la setmana

Mots entorn de Sant Joan. La setmana passada Montserrat Roig hauria fet 70 anys. Al novembre farà 25 anys que va morir.

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “socarrimar”

  1. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    De petit veia la matança del porc. Quan l’havien degollat i recollit tota la sang llavors el posaven damunt d’un setial amb foc a sota. Així se socarrimaven els pèls del porc. La cotna quedaba neta i la cansalada feia més goig.

    Respon
  2. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego

    Us propose una paraula, que és fet i fet el que ha comentat adés en Josep. Aqueix acte de socarrar la pell dels porcs a la matança té un mot exacte: sofrimar. Els valencians solem diferenciar socarrar (socarrar la paella per exemple és tot un art, el socarrat queda caramel·litzat i cruixent) de sofrimar: el porc amb una argelaga o les potes de gallina per a guisar-les (ma mare s’hi delia) o quan les dones es depilaven amb una flama o quan un xiquet per accident se sofrimava la frangeta dels cabells…

    Respon

Deixa un comentari a Ferran-Lluís Naya i Alemany

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

espetecfoguera