El vehicle militar, una carraca gemegaire a punt de fer el darrer badall, s’aturà amb xerric de frens davant l’apotecaria a la porta de la qual l’Honorat badava després de vendre a la minyona dels Albera una ampolla d’aigua del Carme, preparació amb què la seva ama, sota el pretext de refer-se d’uns sobrecors freqüents i de gran espectacle, havia esdevingut una alcohòlica ignorada com alguna altra senyora de la vila.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 280

Per reacció intentà sortir sola, vestir-se bé, però va adonar-se que l’esparverava anar pels carrers; es figurà que a cada cantonada la sotjaven uns ulls enemics. D’altra banda, la possibilitat de trobar-se amb en Pere entremig de la gent!; de segur que hauria caigut a terra presa d’un sobrecor.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)