José del Barrio era un home de baixa estatura i tot ell un manyoc de nervis. Era amic del poder i es complaïa exercint-lo. El seu vocabulari, sobretot de cara a les ordres, era sec i contundent. Molt més tard, a Mèxic, vam trobar-nos tres o quatre vegades en un cafè on es reunien els exiliats republicans i aleshores que ja no manava el seu caràcter s’havia assuaujat una mica, malgrat que no hagués esdevingut excessivament comunicatiu.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 393