Definició
Ser una cosa que es gasta o consumeix amb molta facilitat; ser una cosa molt profitosa o productiva.
La llenya menuda és un do-me’n do-me’n; ja en pots tirar al foc que crema de seguida.
Aquestes galetes de mantega són un do-me’n do-me’n. Em farien mal de tantes com en menjaria.
També: ser un dona-me’n, dona-me’n
—Aquest matí hem anat a pescar.
—I com us ha anat?
—Molt bé. Ha estat un dona-me’n dona-me’n!
‘Do’ de ‘dar’
Usos
[A l’Alemanya dels anys vint] El marc anava implacablement baixant. Abans de dinar canviava el petit bitllet; quan acabava els marcs tornava a canviar. Hi havia cases que no tancaven mai. I cada vegada us donaven més diners. Era un do-me’n, do-me’n prodigiós, misteriós, fenomenal.
Josep Pla, «La inflació alemanya», dins Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969), pàg. 439En aquells temps, en tota missa que hi assistia el rei, el virrei o algun príncep (o infanta, entenc), els sermons es pronunciaven en castellà. Davant de tan altes autoritats, acostumava a predicar el bisbe, sempre en castellà, o alguna estrella de l’homilètica procedent de Castella, i excusin el paraulot. Els catalans més senzills i planers també ho volen, no volen quedar com uns ases. El castellà és un do-me’n do-me’n.
Enric Gomà, El castellà, la llengua del costat (Barcelona: Pòrtic, 2020), pàg. 106
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots, que en tenim més que un foc no en cremaria. El d’avui ens l’ha proposat la Núria Caballeria, de Sabadell.
A casa meu dèiem dona-me’n dona-me’n… Figueres, ara no ho sé… fa temps que no hi visc, però jo encara ho dic.