creure v

Definició

Obeir.

Els pares castigaven els infants que no creien.

Aquest nen no creu, què podem fer?

Etimologia

Del llatí credere, mateix significat. «Des de molt antic aparegué l’accepció ‘obeir’, no estranya a llengües romàniques veïnes, particularment l’occità creire, però hi resta en un nivell purament familiar de la llengua» (J. Coromines).

Usos

  • La pobra Mariona, que també estava convidada, quan va veure la feina que hi havia no es va poder aguantar i es va posar a servir. El ball va durar fins que es va fer de dia. Els senyorets se’n van anar d’hora. Jo em vaig anar quedant per no deixar sola la Mariona. A l’últim li vaig dir que plegués i em va creure.

    Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)
  • Per això em venjo de la invasió posant en pràctica una contraofensiva tan temptadora com estèril: sempre que algú em demana on cau una plaça (cosa que passa sovint, són el punt de trobada de tothom), l’envio cap a una altra. És cosa sabuda que els foranis s’hi desorienten sistemàticament, entre aquests carrerons d’aparença innocent, i encara que la que em demanen la tinguin davant dels nassos, els envio en direcció contrària i creuen com criatures.

    Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Labutxaca, 2010), pàg. 16

Tema de la setmana

Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

taulapassar