Vaig passar un hivern de mil dimonis. Els paletes, que havien de venir acabat l’hivern, van venir així que els senyorets van ser fora. Tapar les goteres va ser joc de poques taules i se’n van anar aviat, però m’ho van empastifar tot. Després van venir els pintors. S’hi van arrossegar tant com van poder i, a l’hora de dinar, els dies que el temps reia, buscaven el sol, i van trobar que prop de la meva caseta s’hi estava més arrecerat. Eren una mena de nois que no m’agradaven, molt desvergonyits. Ja sabem què passa amb els pintors: cop de pinzell i xiulada. I jo ja estava tip de tants xiulets.

Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)

Interpreto, en efecte, que el que voleu que faci amb aquestes cèdules és que les transformi en un original a punt per ser donat a la impremta. Quan vindrem pel setembre ja us duré aquest original i veurem en quines coses no hauré interpretat bé les cèdules. La feina, en efecte, és interpretar-les; passar-ho després en net és joc de poquíssimes taules.

Joan Sales, carta a Joan Coromines del 17/07/1979, dins Epistolari Joan Coromines & Joan Sales (Barcelona: Curial, 2004), pàg. 396