—El periodisme és un mal ofici, i jo us aconsello que una vegada n’hàgiu tret el suc, us en sortiu. Però el periodisme és útil perquè força a veure les coses directament i a descriure-les d’una manera clara i senzilla. Us haureu d’acontentar amb el que us donaran, que serà ben poca cosa. Potser no podreu ni pagar la dispesa. Però no hi ha més remei… M’agradaria que, si tinguéssiu alguna objecció, la formuléssiu…
   —Cap objecció a formular…
   —Us dic això perquè en aquest país hi ha persones que demanen una cosa i que de seguida que l’han obtinguda es posen a fer una cara com si els haguessin enganyats com xinos. Espero que no sereu d’aquests… Això seria fer-me el cornut i obligar-me a pagar el beure. Així, doncs, jo faré unes gestions i ja us diré una cosa o l’altra… Ja ens veurem. Bona nit!

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

En quin cap cap que els vicis de fraudulents i espoliaires s’hagin de carregar al compte dels complidors? Heus aquí una interpretació literal de ‘pagar justos per pecadors’. Heus aquí una interpretació figurada de ‘ser cornuts i pagar el beure’. Per a adonar-nos d’això, no ens cal ser economistes, ni tan sols consellers d’economia: d’aquest darrer punt se’n diu estafa. Ignorar-ho és de necis, consentir-ho és de mesells, i permetre-ho, si m’ho permeten, és de còmplices.

Marta Rojals, «Si tu retalles fort per ’quí…», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra, 2015), pàg. 132