Definició
MamÃfer de l’ordre dels artiodà ctils, de la famÃlia dels suids (Sus scrofa), del qual prové el porc domèstic, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles.
Durant el dia el senglar és normalment sedentari, però de nit pot recórrer distà ncies considerables.
També: porc senglar, porc fer; en valencià és més comú dir-ne javalà o porc javalà (de l’à rab gabali ‘muntanyenc’).
Etimologia
Del llatà (porcus) singularis, ‘(porc) que va sol, salvatge’.
Usos
Aquells dies no vaig parar de caminar, hi havia els rastres de les petjades de les raboses i dels senglars. Podies resseguir el camà que havien fet els senglars fins que arribaven al cau, mai no havia estat tan senzill veure’ls i saber on s’amagaven. Caminaves i caminaves seguint-los el rastre i, finalment, arribaves a un raconet. Després, va fer tant de fred que la neu es va glaçar i les bèsties ja no deixaven petjades.
Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pà g. 90El noi vol que quedi clar que els motius de l’incident eren del tot imprevistos:
Pep Coll, Nius (Barcelona: Proa, 2011)
  —El gos va veure una fera. Per això va lladrar. Un porc senglar, diuen que era els que el van veure. El porc dels collons!
  —I què té d’estrany que fos un porc senglar? El bosc no queda gaire lluny, just a l’altra banda del rierol. No és tan estrany que hi hagi senglars i que de nit saltin la tanca i entrin a furgar pel cà mping.
Tema de la setmana
Avui comença l’any del porc
A la Garrotxa i al Pla de l’Estany, i segurament a més llocs, popularment es fa el plural de “senglar” amb -ns, de la mateixa manera que “balcó” > “balcons”. La gran pregunta és com es pot justificar això, si el singular acaba amb -r, però no sembla amoïnar a ningú més que a mi, i la gent parla tranquil·lament de “senglans” (i de “tractons”, d’altra banda).