senglar m

Definició

Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), del qual prové el porc domèstic, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles.

Durant el dia el senglar és normalment sedentari, però de nit pot recórrer distàncies considerables.

També: porc senglar, porc fer; en valencià és més comú dir-ne javalí o porc javalí (de l’àrab gabali ‘muntanyenc’).

Etimologia

Del llatí (porcus) singularis, ‘(porc) que va sol, salvatge’.

Usos

  • Aquells dies no vaig parar de caminar, hi havia els rastres de les petjades de les raboses i dels senglars. Podies resseguir el camí que havien fet els senglars fins que arribaven al cau, mai no havia estat tan senzill veure’ls i saber on s’amagaven. Caminaves i caminaves seguint-los el rastre i, finalment, arribaves a un raconet. Després, va fer tant de fred que la neu es va glaçar i les bèsties ja no deixaven petjades.

    Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 90
  • El noi vol que quedi clar que els motius de l’incident eren del tot imprevistos:
       —El gos va veure una fera. Per això va lladrar. Un porc senglar, diuen que era els que el van veure. El porc dels collons!
       —I què té d’estrany que fos un porc senglar? El bosc no queda gaire lluny, just a l’altra banda del rierol. No és tan estrany que hi hagi senglars i que de nit saltin la tanca i entrin a furgar pel càmping.

    Pep Coll, Nius (Barcelona: Proa, 2011)

Tema de la setmana

Avui comença l’any del porc

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Un comentari a “senglar”

  1. Toby Willett — Sant Esteve de Llémena

    A la Garrotxa i al Pla de l’Estany, i segurament a més llocs, popularment es fa el plural de “senglar” amb -ns, de la mateixa manera que “balcó” > “balcons”. La gran pregunta és com es pot justificar això, si el singular acaba amb -r, però no sembla amoïnar a ningú més que a mi, i la gent parla tranquil·lament de “senglans” (i de “tractons”, d’altra banda).

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

trujagarrí