ADOLF HITLER — Darrerament ha tingut l’acudit de fer-se retratar i d’escampar el retrat per tot Alemanya. Jo no he vist d’ell més que aquest retrat i em sembla que el conec de tota la vida. Porta gavardina, amb un cinturó (em sembla que ja està dit tot), clenxa al cantó i un bigoti retallat de tal manera que resulta més alt que ample. Té el cap enlairat, la boca badada i els ulls a tres quarts de quinze i, prenent-ho tot plegat, un posat de satisfet, característic de les personalitats dictatorials, que n’hi ha per llogar-hi cadires. Aquest Hitler és, amb la protecció de Ludendorff, cap d’un moviment anomenat «socialista nacional», que promet als obrers la lluna en un cove per amansir-los i mentrestant organitza una força armada il·legal per enderrocar la República. Hitler —com ja se’n deuen haver fet càrrec pel retrat— és un home que es fa moltes il·lusions. Però, mentre ell xerra i, amb els diners que li vénen, no se sap ben bé d’on, compra armes i publica un diari de combat —el Völkischer Beobachter— que és un dels millors d’Alemanya, els pagesos del govern li van segant l’herba sota els peus. La burocràcia bavaresa —que és una força com una casa— el té per un analfabet (i si no ho és poc se’n falta). Els militars el deixen fer amb la intenció que els tregui les castanyes del foc. Von Kahr li ha pres la plaça de dictador quan ell menys s’ho esperava. Quan Von Kahr es cansi, potser la dictadura ja no es portarà, i Hitler s’haurà de retirar de la política. Afortunadament, és un home que té un ofici. Abans d’ésser personatge era emblanquinador.

«Baviera: galeria de retrats» (La Veu de Catalunya, 9 d’octubre del 1923), reproduït a L’ou de la serp (Barcelona: Quaderns Crema, 1998), pàg. 162-163