Definició
1 (m) Governador d’una província de l’imperi persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.
2 (m i f) (fig.) Persona que porta una vida fastuosa o que exerceix una autoritat despòtica.
Abans que el detinguessin per l’escàndol de corrupció, vivia com un sàtrapa.
Etimologia
Del llatí satrapa, i aquest, del grec satrápes, ‘governador de província de Pèrsia’.
Usos
No em puc estar d’expressar el dolor que sento quan veig fer servir el nom de Bolívar en boca tan inapropiada, bo i malbaratant la noble herència del pare de la independència sud-americana. Què té a veure aquell alliberador culte, il·lustre maçó, amic personal de Humboldt i un dels homes més importants del segle XIX, amb el personatge fatxenda, colpista, inculte i aprenent de sàtrapa que ara governa Veneçuela? La revolució bolivariana chavista és, sens dubte, un repte a la democràcia i als principis de la llibertat, però en el terreny simbòlic és, a més, un insult a Simón Bolívar.
, «Alò Sàtrapa!» (Avui, 8 de desembre del 2005)Tan sols traspassar la frontera italiana, vaig sentir-me en el paradís somniat; cada racó del país tenia la perfecció de la mesura, la gent semblava de la família, tothom era una mica artista i alhora una mica sàtrapa.
Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 169
Tema de la setmana
Mots en sentit figurat