No em puc estar d’expressar el dolor que sento quan veig fer servir el nom de Bolívar en boca tan inapropiada, bo i malbaratant la noble herència del pare de la independència sud-americana. Què té a veure aquell alliberador culte, il·lustre maçó, amic personal de Humboldt i un dels homes més importants del segle XIX, amb el personatge fatxenda, colpista, inculte i aprenent de sàtrapa que ara governa Veneçuela? La revolució bolivariana chavista és, sens dubte, un repte a la democràcia i als principis de la llibertat, però en el terreny simbòlic és, a més, un insult a Simón Bolívar.

, «Alò Sàtrapa!» (Avui, 8 de desembre del 2005)

Tan sols traspassar la frontera italiana, vaig sentir-me en el paradís somniat; cada racó del país tenia la perfecció de la mesura, la gent semblava de la família, tothom era una mica artista i alhora una mica sàtrapa.

Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 169