Definició
1 Cos que té la propietat de desagregar-se i tornar-se líquid en absorbir la humitat de l’aire. D’aquesta propietat se’n diu deliqüescència.
2 (fig.) Vague, difús, evanescent.
Va presentar a l’editor un text deliqüescent, ple de llocs comuns.
Etimologia
Del llatí deliquescens, -ntis, participi present de deliquescere, ‘tornar-se líquid’.
Usos
Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan van trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.
«Judici precipitat», dins el recull De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)
Tema de la setmana
Mots en sentit figurat