Almenys l’uniforme sí que l’han canviat, abans era gris de país trist i pobre, després va ser marronet clar cremós i per fi era blau fosc com el de quasi totes les policies del món, aquest era el color que havien portat sempre els guàrdies urbans a València, i abans els de trànsit també duien al cap un casc enorme amb forma de salacot colonial, a Vallalta l’únic policia local, dit simplement el municipal, no porta cap uniforme, abans portava una gorra incolora de tan vella i rebregada com era, però ara ni això.

, Purgatori (Barcelona: Proa, 2003), pàg. 123

Hi ha un cert turisme —excessivament nombrós— que es cofa el salacot quan arriba a territori indígena. Conten de Robert Graves, per exemple, que una vegada a la mateixa Mallorca va tenir una brega colossal amb Carles Riba, perquè no païa que un batussi autòcton li portés la contrària i pretengués saber més llatí que ell. A un altre nivell, polítics, executius, encarregats i oficinistes provinents d’Alemanya o d’Espanya arriben ara cada estiu a l’illa disposats a donar lliçons i a enlluernar la fauna local. Molts mallorquins aguanten aquesta plaga bíblica entre l’escepticisme i la ironia.

Desclot «Pedrito Piscines (29)» (Avui, 18 d’agost del 2006)