No em va dir res, però vaig saber que també la mare tenia por, molta por. I la mare mai no tenia por. «Només s’ha de tenir por de les coses mal fetes que fem nosaltres mateixos», m’havia dit. Però ella no havia fet res mal fet, era bona i sempre ens cantava cançons, i, tot i no tenir menjar, feia uns sàbats plens de vianda, i em deia que de gran jo seria molt bonica i jo sabia que era la millor mare del món. Però aleshores tenia por.

Pilar Rahola, «Jo, Raquel, que vaig morir a Auschwitz» (Avui, 27 de gener del 2005)

Mentre els devocionaris manuscrits més antics solen incloure pregàries per a totes les ocasions, més tard s’anà fent una clara distinció entre el siddur, que conté les oracions diàries i del xabat, i el makhzor, que conté les oracions per a d’altres festivitats, sovint presentades en volums independents per a les diferents festes. Un dels més coneguts és el que va destinat a la celebració de la pasqua jueva i que es coneix com Hagadà.

Teresa Calders i Artís, «La visió jueva del món a través dels grans llibres de la literatura hebrea», dins Targum y judaísmo, a cura de L. Díez Merino i E. Giralt-López (Universitat de Barcelona, 2007)