Definició
Pelegrinatge, especialment la que es fa per devoció a un santuari.
Els pelegrins de les Useres fan un romiatge des del seu poble fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
Per extensió, s’usa també per indicar l’acció d’anar d’un lloc a l’altre buscant o resolent alguna cosa.
El romiatge que han de fer els immigrants per a aconseguir els permisos de residència i treball.
Etimologia
De romeu, ‘pelegrí’, del baix llatí romaeus, i aquest, del grec rhōmaĩos [ρωμαίος], ‘romà’, aplicat en l’Imperi d’Orient als pelegrins occidentals a Terra Santa i estès després a pelegrins d’altres llocs sants.
Usos
Feien anar d’una banda a l’altra el pobre Lluís Frederic, el qual aviat hagué recorregut els més diversos pobles i les més allunyades contrades. Tan aviat rebia un avís de La Haia com en rebia de Belgrad. I el seu grotesc romiatge no feia sinó menjar-se’l de viu en viu.
Francesc Trabal, L’home que es va perdre (1929)També a l’època de la conquista, en concret als segles XIII i XIV, pertany l’ermita de Sant Pere, fita anhelada del nostre romiatge i una de les mostres d’arquitectura religiosa valenciana més encisadores.
Vicent Pitarch, «Camins de carrasques i ermites» (Quadern d’El País, València, 2 de maig del 2002)
Tema de la setmana
Mots derivats de Roma i els romans