Definició
Balança rudimentària de braços desiguals, en què el cos que es pesa es col·loca a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb un pes que es fa córrer al llarg del braç major.
Etimologia
D’origen incert, probablement del llatí tardà o vulgar (libra) romana, ‘(balança) de Roma’, anomenada abans libra campana, ‘balança de la Campània’, que resultava equívoc per homonímia amb campana.
Usos
És evident que quan un parla com a portaveu del Govern ha de sospesar, i fins i tot pesar, les paraules. I pesar les paraules vol dir agafar-les una per una i posar-les en una romana, en unes balances, i pesar a veure quin pes tenen abans de dir-les…
Joaquim Nadal al programa de TV3 Caçadors de paraules, amb Roger de GràciaLa feina del veremar, la dirigia cada any Silvestre. Aquell home benemèrit coneixia la ciència i la pràctica del vi i era precís i exacte com una romana, la clàssica balança del temps de Virgili, considerada la més segura i la menys estafadora de totes les balances.
Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 250
Tema de la setmana
Romanívola
Hi ha la cançó:
Les xiquetes del meu poble
s’han comprat una romana
per pesar-se les mamelles
tres voltes a la setmana.
Del pes de la romana se’n diu el piló.