Definició
Etimologia
Antigament rinxo, equivalent de l’italià riccio, mateix significat i ‘arrissat’, i probablement pres d’aquesta llengua, on també significa ‘eriçó’, del llatí ericius, ‘eriçó’. Altres mots de la mateixa família són rinxolar o enrinxolar (caragolar, sobretot els cabells) i rinxolat -ada (que fa rínxols).
Usos
No es talla els cabells des de fa seixanta mesos. Si llavors ja els tenia llargs, ara té rínxols rossos que arrossega pels jardins de la ciutat. Quan s’asseu li agrada jugar-hi: inclina el cap enrere, es recull la cabellera com qui s’agafa la faldilla, s’hi planta al damunt amb la natgera i aleshores, lentament, sense respirar, torna el crani a la seva posició inicial.
Iolanda Batallé, El límit exacte dels nostres cossos (Badalona: Ara Llibres, 2011)S’acosta l’hora i la panxa és un garbuix de nervis en ebullició. El meu cap és sagrat i no m’agrada que me’l toquin ni tan sols per fora: necessito fins i tot els rínxols per pensar.
Tina Vallès, L’aeroplà del Raval (Barcelona: Labreu, 2006), pàg. 138
Tema de la setmana
Mots rinxolats i escabellats
La cançó “Rosor” fa servir el mot rull per anomenar els rínxols de cabells. El trobo un mot molt bonic.
http://rodamots.cat/rull/
‘Rosó’ interpretada per Marina Rossell: https://www.viasona.cat/grup/marina-rossell/maritim/roso-pel-teu-amor
“Rull” (en el sentit de rínxol) és paraula d’ús comú en valencià. L’adjectiu és “rutllat” (rinxolat)
Com a la veïna Oliva em quede amb els rulls i també l’adjectiu rull i rulla. A Pego el Rullo i la Rulla són malnoms.