[8 de juliol del 1907. Halle]  Ve un dels estudiants amb-e qui he de canviar lliçons. Aquí els estudiants de diferents nacions s’ensenyen mútuament llurs llengües, i s’ho fan de franc, naturalment. El Dr. Schädel me n’ha tengut de preparats que volen aprendre el català; jo els en donaré una hora de lliçó per hom i ells la’m donaran d’alemany. Un ha nom Niepage, de Magdeburg, i l’altre Bardenwerper, de Braunschweig, dos jovencells revenguts, sans, riolers, desxondits; saben el llatí, el francès, i Niepage, ademés, sap l’italià i qualque cosa de català. A les dues començam amb en Niepage. Me fa llegir en alemany, mostrant-me la pronúncia i el to, aquest molt difícil. Llavò llegeix ell en català. A on troba més terrossos és a la r fluixa. La a àtona, la pronuncia molt bé. Llegeix en català com tendria mal de fer-ho un francès, i no parlem d’un castellà. Són el diantre aquests alemanys.

Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [publicat originalment a Palma el 1908]), pàg. 29