El llegendari lluitador plorà la seva soledat de banyut amb paraules de tango. «He estat l’home més sol del món», declarà. «Des que vaig sortir de la presó —on fou tancat 28 anys— ni una sola vegada no entrà la demandada al nostre dormitori mentre jo estava despert… (Només hi entrava quan ell dormia.) El dormitori —afegí— és el lloc on un home i una dona discuteixen els detalls més íntims, però ella defugí la confrontació…» El marit solitari, per guanyar el divorci, no tingué més remei que revelar l’adulteri de l’esposa amb un jove advocat del seu propi partit, situació humiliant per a l’octogenari lluitador i actual president del seu país.

Teresa Pàmies, La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (Barcelona: Empúries, 1999)