Definició
Àpat particularment copiós i suculent, banquet (rossellonès).
Etimologia
Anàleg a l’occità repaissada, mateix significat, tots dos del llatí pascere, ‘alimentar’, d’on provenen també mots com ara péixer, pastor i (possiblement) àpat.
Usos
L’Anton, lo carnisser, tenia una
minyona
que volia casar amb en Pere, un veí.
En Pere era un gormand, i tothom ho sabia;
xo fa que lo pare, un bon dia,
per millor réixer a l’agafar,
li diu: «Fes-me lo pler de venir a sopar
a l’hivern, cada nit, a casa;
ja sabes qu’hi ha bona brasa,
i, com estimes lo qu’és bo,
vinc de llogar, defora, a la teua intenció,
una cuinera renomada.
Los més famosos plats els sap ben encertar
i, sé pas com s’adoba, amb un re tot ho fa.
Jo pensi que sense ous faria una truitada!
Si vols, començarem avui la repeixada.»
En Pere, engormandit, caram! li diu que sí!
i cada nit sopava allí.Sabeu lo que va succeir?
«Un tal» (Albert Saisset), «Casaire i casador», dins Catalanades del Rosselló (Perpinyà: Labau, 1965), pàg. 101
Al cap d’una mesada, en Pere
se casava… ambe la cuinera!
Tema de la setmana
Menjar